VI JORNADES DE COMUNICACIÓ A REUS
Associació Punt 6 Ràdio - Centre de Lectura

Taula rodona: Els blogs: noves formes de comunicació?

Els blogs (que no blocs) són una nova eina de comunicació personal, un nou “mitjà de comunicació” en format digital que permet la relació entre persones d’arreu del món amb l’únic impediment de la llengua o llengües que entengui cadascú.

Els blogs democratitzen transversalment la informació que, en els mitjans de comunicació tradicionals, circulava de dalt a baix, estava fiscalitzada verticalment per grups de poder jerarquitzats que tenien confiscada la informació i decidien què havia d’arribar a la gent. TV, ràdio, premsa escrita han perdut credibilitat, se’ls associa a ideologies concretes… El blog, en canvi, traspua autenticitat.

El desenvolupament extraordinari de la blogosfera política demostra que els mitjans de comunicació i la política van de bracet: manipulació pura, soroll mediàtic, altaveus de consignes partidistes. Els blogs s’escapen… No poden controlar-los. L’espectador passiu (creient) ha deixat pas al ciberlector actiu (cercador i creador).

Facilitat. Qualsevol pot escriure un blog. En 3’ en pots crear un i posar-te a escriure. Llibertat i autoedició. Sense intermediaris. Ha desaparegut el nihil obstat. Ja no hi ha cap director de diari ni cap editor que t’hagi de donar el vistiplau. Tots podem dir la nostra, tots tenim veu, la qual cosa no vol dir que tots siguem escoltats.

Hi ha 57 milions de blogs al món. Se’n creen 100.000 de nous cada dia. Cada 230 dies la blogosfera es duplica. No tenim dades fiables de la Catosfera. Catapings té 600 usuaris registrats i 8.000 blogs diferents han fet ping. ¿?

El ciberespai no és un espai real, sinó metafòric, un espai virtual de comunicació obert que permet la interconnexió dels usuaris (internautes) fins a crear una “intel·ligència col·lectiva” (Pierre Lévy, dilluns passat a e-week de Vic).

És aquesta capacitat de connectivitat el que els fa atractius: un tu a tu directe entre els ciberescriptors i els ciberlectors que també poden deixar els seus comentaris, els quals amplien «la veritat» resultant d’aquest immens megadiàleg socràtic en el qual s’ha convertit la xarxa.

Cada ordinador és un cervell que sinaptitza amb altres ordinadors-cervells de forma que es va teixint una trama (xarxa) que crea comunitats virtuals més o menys àmplies. Per exemple, dins la Catosfera, el que ens uneix és la llengua comuna, però hi ha subgrups segons els interessos dels bloguers: política, literatura, informàtica, personals… Les persones s’apleguen en funció de les seves sintonies i afeccions.

L’homo digitalis de la generació Messenger (Generació Blog la va anomenar Manuel Cuyàs no fa gaire en un article a El Punt) escriu a rajaploma, vertiginosament, empès per la immediatesa.

Les dues realitats (real i virtual) es barregen com les ombres i els originals en la caverna platònica. Els nostres joves viuen a cavall d’aquests dos mons i es comuniquen (via messenger i mòbil) mitjançant una neollengua feta amb mots escapçats, abreviatures, sigles, icones, emoticones…

En el cas dels blogs, la qualitat literària no sembla ser la prioritat. Primer, perquè la franja d’edat dels bloguers és baixa (molts són estudiants i tenen mancances greus). Segon, perquè tampoc no tenen cura de la forma en si mateixa, no els preocupa gaire que els seus textos no siguin obres mestres, en tenen prou amb comunicar-se.

Blog-teràpia. Molta solitud. L’aïllament de l’individu en la societat moderna, sobretot urbana i industrial, que necessita connectar amb altres persones. Un blog és una “tarja de presentació”. Et publicites. L’anonimat. La màscara.

Part del desprestigi que tenen el blogs és per això: adolescents que omplen la xarxa de “brossa mediàtica”… Cal tenir alguna cosa a dir (idees originals, pròpies) i cal dir-ho ben dit. Què dir i com dir-ho. Aquesta és qüestió. Alguns es dediquen a reproduir notícies que copien d’altres mitjans, alguns expliquen la seva vida que sovint resulta molt poc interessant. Tanmateix pot servir d’escola d’escriptura, per agafar ofici. Un blog és una bona eina d’iniciació. Al final, són els lectors els que discriminen quins són els blogs que valen la pena i els que són prescindibles per trivials o insubstancials.

Fa tres anys que bloguejo (since 1-G-04). El meu comptador de visites ja fa temps que no baixa de les tres xifres de mitjana al dia. Des d’aleshores he escrit més de 1.000 posts (anotacions) sumant els diversos blogs que he mantingut. D’aquests posts han sortir poemaris, relats, recopilacions diverses que han acabat convertint-se en llibres de paper. Una cosa no treu l’altra.

La ciberliteratura. Escriure al segle XXI. Creative Commons. El format blog. Textos curts que tendeixen a l’aforisme. Enllaços, imatges, música, videos… El text pot enriquir-se molt.

Desvirtualitzacions. La comunicació virtual sovint acaba en el fit a fit. Trobades. Beers & Blogs. Els bloguers es reuneixen un dia per a dinar o sopar o xerrar…

Futur?

ENTRELLUM