PARLEN DE [TdQ] ^_^/
69 intents fracassats de definició (_|_)
Bufó, pervertit, abrandat, puto, friki, perseverant, imprevisible, agut, mordaç, poètic, farsant, beneit, cínic, mongoloide, imbècil, subnormal, idiota, genial, àcid, corrosiu, brillant, eixelebrat, suïcida, il·lustríssim, fresc, dinàmic, prolífic, poderós, enginyós, malèvol, meravellós, seriós, senyut, modern, honrat, bona persona, galàctic, mestre, guru, únic, insubstituïble, curiós, mediocre, ofensiu, menyspreable, arrogant, paperina, pedant, xulo, provocador, polemista, vellet infantiloide, príncep mefistofèlic, monsenyor, convergent transgressiu, desequilibrat, l'home-mussol, l'home savi, el mussol-fet-home, narcisista, burro, fildeputa, hipòcrita, fastigós, enganxifós, pedaaaaant, semiprofessional dels blogs, dèspota, prepotent, gamberro, lúcid, irònic, molt honorable, egòlatra, imprescindible, nobelable, plagiari, censor...
[gràcies per participar... ho podeu seguir intentant... aquí podeu trobar una bona font d'inspiració]
ANTOLOGIA BÀSICA DEL DISBARAT ¿(-_-)?
Bufó Reial
Fa cosa d'un mes apareix la Bitàcora de l'Ibañez, ciberfilòsof i lletraferit (sic), el Tros de Quòniam més guardonat del Principat que fa així el salt al ciberespai. Total, monta la bitàcora, en parlen a alguns mitjans de comunicació i és més feliç que un nen amb una pilota. I cegat pel poder (poder? xD) que dóna el cibermón comença a abusar-ne, Bush, Aznar i l'Ibañez, si fa no fa. Total, articles incendiaris sense cap mena de fonament, buscant la polèmica fàcil (visites i comentaris, com ell sol dir), centenars de pings diaris (visites visites!) i estupideses a l'alçada d'un temple, com els constants aquestes de censura que aquest abanderat de les llibertats comet al seu blog. O sigui, si dius la veritat, o una veritat que no li fa patxoca, et borra el comentari. Demòcrates. Per pixar-se de riure.
17.2.04 L’Embut
Jo crec que hauré de fer com en TdQ, qui té quatre trossos de quòniam, i em crearé un segon bloc dedicat en exclusiva a en Sostres.
15.4.04 El Quadern Gris
Veig que el filòsof i bloguer pervertit Antoni Ibáñez ha penjat (va penjar ahir) la foto el post que prometia. Jo també havia promès una cosa: no parlar d'articles dels inflamables incombustibles, i ho estic complint. De la poesia no en vaig dir res de res. Per tant, i per començar, ofereixo el poema sencer, obra de la ploma abràmica, que l'abrandat Ibáñez només enllaça.
25.7.04 Notes al marge (E.P.D.)
Puto con estudios.
12.8.04 Arcadi Espada
Avui he vist que s'acomiada "Tros de quoniam". Parla de suïcidi. No està satisfet de nosaltres, dels lectors. Troba que el que ha anat fent és "absurd, inútil, pueril". Ens insulta molt o poc, depèn de cadascú: "No puc perdre el temps penjant posts aquí com un desvagat qualsevol". Aspira, diu, a l'"Obra Mestra". Sap que ha de morir i aspira a la immortalitat. Que absurd, inútil i pueril aspirar a la immortalitat! Si tu ja no hi seràs! La teva obra no parlarà de tu com tu mateix. També et trobaré a faltar. Però m'hi jugo el que vulguis que ressuscitaràs, encara que sigui en una nova personalitat.
11.10.04 Saragatona
Benvolgut Toni,
Ha sigut una sorpresa llegir que ho deixes. (http://trosdequoniam.blogspot.com/2004/10/reravera.html)
I dius que la decisió està presa. Bé, però res no t'impedeix repensar-t'ho més endavant.
Crec que ningú no s'atreviria a retreure-t'ho ...
Potser el grau d'autoexigència que t'havies fixat escrivint t'ha passat factura. O és realment
com dius, que has cremat una etapa d'experiments bloguísitics...
Dius que s'ha mort en Superman i en Derrida ... i que segueixes o pateixes la caiguda de les fulles ...
Sí, la tardor no és allò més euforitzant .. però depèn dels caràcters ..
Mira, a l' Etxeberria i al Torrent els han donat uns bon calerons amb el Planeta.
Mira si pot ser una via...
Crec que sí que faràs bé de provar de fer una mica de Pessoa-Proust-Nietzsche-Pla fent l'obra de la teva vida. O com a mínim faràs bé d'intentar-ho ...
Tot és possible, pero hi ha coses genètiques. Les teves no les conec, però pel que imagino et costarà reconduir tota la teva molta marxa i posar-la en un sol paner.
Tant de bo que ho aconsegueixis.
Jo no en vaig ser capaç quan m'ho vaig proposar i m'he anat assumint com un d'aquells que tu classifiques com a desgraciats de la primera categoria ... un d'aquells “que volen i no poden “...
Espero que tu te'n surtis i no caiguis de la categoria dels triomfadors on et posaves i on t'imagino. a la dels meus, on som tants i tants que gairebé no hi cabem ;-)
La veritat és que això que dius d'aprofitar el temps m'ha recordat una entrevista que vaig veure fa un temps. Era en John le Carré ... i ell també, o més que ningú, deia això que a la seva edat calia no perdre gens el temps ... que calia anar dret a gra de les obres que tenia al cap escriure ... i fixar-se i seguir una disciplina seriosa entre masoquista i epicúrea que donés el fruit de l'obra...
La resta ... blogs inclosos, tot és una mica faramalla, mini vanitas vanitatis , o qualsevol susbtantiu que inclogui el semema de la poca substància ... ni allà on n'hi ha més... com és el cas dels teu Tros de Quòniam.
Però això no ho hauràs descobert ara, suposo. Els de la categoria dels que VINP ens conformem amb el què podem , com bé saps.
Res d'adéus, res de comiats galdosos a l'estil del de la laiagardeny ... que se'n va amb mals modos...mal dissimulats amb un somrís i movent la maneta ...
Tu dius :
" M'allibero de les obligacions que em vaig autoimposar. Vull tornar a ser lliure. Vull abandonar aquest aparador absurd, inútil, pueril. Abdico. M'amagaré com les bèsties que hivernen. Que escriguin els altres. Han estat 10 mesos... 26.000 visites. Assignatura aprovada amb bona nota. Canviem de rotllo. Reravera. Tot caduca. Fins l'amor. Estic cansat de representar aquest paper. TdQ passa a la història. Aquí queden els arxius: 325 posts sumant tots els experiments bloguístics. Encantat de conèixer-vos. La veritable vida no és aquí dins. "
Tu que ets fi , però, Toni, una coseta: no hi ha una mica de contradicció total entre la satisfacció de tanta feina de tants mesos,
tanta estadística objectiva, nombre de posts, de tanta visita ... i després pixar-t'hi a sobre titlant-t'ho tot plegat d'absurd, inútil i pueril?
Una mica com ho fa la laiagardeny?
Jo faig com en J de Mairena ... pregunto ...només pregunto ...
Dit això... . Tots els meus respectes, Toni, em caus bé no hi puc fer més ;-)
Que la vida no és davant de l'ordinador ? Es clar que no !
Busca-la, troba-la i viu-la ... I endavant. Dedica't a l'obra perdurable, que és la que de veritat compta.
Però un consell... no "reneguis" de les coses petites ... TdQ no ha sigut ni absurd ni ridícul ni pueril ...
no juguis a fer de Pla dient "poca cosa, poca cosa... només era per entretenir el personal babau
que em llegia". No fotem !
Sinceritat per sinceritat: jo (també) estic encantat d'haver-te descobert. I suposo que d'alguna manera et podré anar seguint la pista ...
Això és un mocador i ens trobarem a un lloc o altre ... tard o d'hora.
I si no, espero que si algun dia m'acosto per Vallromanes i t'hi trobo, poguem prendre un cafè junts.
Una abraçada
Sani
16.10.04 Dipofilopersiflex
Ens ha plegat en TdQ. Carregant contra el mitjà i qui el vetlla (calia?). I casualment alhora que també ho feia la Laia Gardeny. Tros de Quòniam, home. Com et deia, encara que pogués estar d'acord amb tu, m'agradava llegir-te.
19.10.04 mig blog mig poc
Fa temps que no donem una mirada al molt de bo que fan els altres. Entre allò que més ens ha cridat l'atenció últimament hi ha, una vegada més, el comportament d'en TdQ. Quan vam llegir que se n'anava, que ho deixava, que la veritable vida no era aquí dins, a la blogosfera, vam pensar "¿una altra vegada?", i ara sembla que torna. No canvïis mai,
21.10.04 Quaderns
Per a l’any que ara comença he demanat un desig (n’he demanat més, però ja podeu pensar que no us ho confessaré tot, no ve al cas). Vull tenir la perseverància de TdQ a l’hora de tirar endavant un projecte i d’analitzar una realitat, ni que sigui literària.
1.1.05 Saragatona
Millor ser imprevisible, agut, mordaç, sempre poètic, una mica farsant, una mica beneit, un toc de cinisme benigne per disseccionar cadàvers d’il·lustres escriptors. No tan cínic com en Sostres ni tan ruc com Lo ruc de Formentor. Qui pot ser tot això? Per mi, aquest ciberfilòsof s’hi assembla bastant.
4.1.05 Perejoan Carrascla
¿Es Toni Ibáñez una auténtica amenaza para la especie?
Sin duda. Desconozco si ya es demasiado tarde y si este mongoloide lletraferit ha derramado ya su defectuosa herencia genética en las desprevenidas genereaciones venideras pero, en cualquier caso, propongo (ofreciendome, claro está, para coordinar tan filantrópica operación) localizar al pseudofilòsof y lletraferit de marras y practicarle la vaca hasta asegurarnos de haber inutilizado, con un plus de violencia absolutamente innecesario, el conjunto de su aparato reproductor (interno y externo); añadiendo así la incapacidad para reproducirse a la ya de por si larga lista de incapacidades que arrastra. Todo imbécil tiene derecho a vivir EN RESPETUOSO SILENCIO con su subnormalidad. Eso es, a no hacer alarde de sus graves deficiencias. Todo imbécil tiene la obligación de NO AGOBIAR AL RESPETABLE con su subnormalidad. Eso es, que te pires, idiota.
Link para bulímicas con problemas para provocarse el vómito
4.1.05 L’Embut
El genial Tros de quòniam (TdQ), de vegades àcid i corrosiu com l’oli de vidriol, però sempre agut i brillant. Una mica eixelebrat i suïcida, això sí, però no deixa ningú indiferent, o se’l detesta de cop o t’atrapa a la seva teranyina.
Avui ans el contrari, i per destacar que no som una colla d'inutils nihilistes m'agradaria lloar, per primer cop. I es que ja esta be de criticar sempre! I qui millor per a aquesta accio tant excel·lent i tant dificil de cometre, que l'il·lustrissim Antoni Ibáñez Ros. Certament, veig les meves paraules minses i pobres per a definir un dels genis literaris del nou segle, fresc i dinamic, tant prolific i poderós amb el llenguatge que pot fer-nos confondre el sentit de la nostra existència, en quatre ratlles. Em queden curts tots els adjectius que tenia pensats per l'elogi. Desenterrador del llenguatge, motivador de nous sentits linguistics, potenciador de velles paraules que, esgrogueides pel temps, ara tornen a l'escena de la cultura catalana per a colpir-la sense deixar-la indiferent. I amb nous temes, d'actualitat i amb noves formes, originals de la seva persona, com la fòrmula weblog, de nova aparició al cataleg d'invents. La veritat tanta genialitat se m'està fent dificil de definir. D'altres adjectius podrien ser àcid, mordaç, enginyos, malevol però compassiu, en fi, meravellós. Pero també seriós i senyut, sense despentinar-se esclar, i a més conservant un gran sentit de l'humor, que com tots sabeu el caracteritza. És per tot aixo que denuncio que l'Antoni Ibáñez hauria d’estar a l'olimp de la cultura del nostre temps. Per modern, per honrat, per bona persona. T'estimem tros de quoniam.
9.1.05 L’Embut
Des de que va començar aquesta història del Catapings, ja s’està veient el que quasi tots pressuposàvem, almenys jo: el TdQ juga en una altra lliga, com els millors galàctics d’aquí, no els d’allà. I com que no té contrincants la juga sol. Jo ho tinc clar, encara que ell escrivís sobre el paper de wàter o del sexe dels iogurts, continuaria sent el més llegit... Dues coses abans de continuar. No vaig de “mal rotllo” que amb el de l’altra dia ja n’hi va haver prou, i el mestre ja em va perdonar. Tampoc no li faig la pilota, que no és el meu estil, i a ell cap falta li fa. Només us volia fer adonar de la realitat de tota la resta de mortals dipaires, o sigui, nosaltres, els qui no l’atraparem mai i sempre esperarem que ens ensenyi. El mestre ens dóna cada dia lliçons del que és el bon i el mal comportament al ciberespai (l’altra dia li vaig dir “gurú” i es pensava que l’insultava, però no, era un compliment mal entès, que tothom sap que el gurú és el mestre que ens ensenya). A nosaltres ens pot semblar que anem cadascú a la nostra, però ens enganyem. Anem en ramat, com tothom, com totes les coses, siguin culés o lletraferits, frares o skins. I al davant del ramat sempre té d’anar-hi un (sí, direu alguns, amb l’esquellot penjat del coll). Doncs no, un que dugui el llum (de petroli o una atxa, és igual) que obri camí i ens il·lumini aquest nostre pelegrinatge pel ciberespai. Amén.
P.S. El pingu del TdQ hauria de ser el de la foto, je je...
Miscel·lània. És, per dir-ho així, la vàlvula de seguretat de tot aquest tinglado de categories descriptives. És allí on ha d’anar a parar tot el que no trobi un altre lloc. Per tant, ja veieu que és el lloc on realment hauria d’anar el TdQ, que és únic i insubstituïble i per això agrada tant a tothom.
17.1.05 Quaderns
Sé que mola de la hòstia fer de barrufet bromista, posant to seriós i indignant-se efervescent-ment quan no estas d'acord amb el que un diu, o el coeficient intel.lectual no arriba per separ conyes de veritats. Però és més divrtit si dones la cara. Jo ho faig, pràcticament només amb Tros de Quòniam, un personatge curiós (per adjectivar d'alguna manera) que aquí a lamevaweb el podiem trobar amb el nom d'Artús Brotau. Li encanta que el flagelin. L'insultes delicadament, i poses l'adreça del teu bloc. És una questió d'educació, de principis. Així que només us puc dir, carinyosament, que em mengeu la somalla, i sobretot que us ho empasseu tot. Fins a l'última gota.
21.1.05 L’Home del Sac
Benvolgut Ciberfilòsof lletraferit,
Fa aproximadament un any que em passejo per la blogosfera catalana i mai havia llegit un post tan ofensiu, desagradable i ple d’odi, enveja i malevolència com el que li dediques a la Sònia del Diari vermell. En un primer moment he arribat a pensar que era un post escrit només per provocar i per guanyar audiència, com tants d’altres que, lamentablement, afloren darrerament. De seguida he vist que no. He notat l’odi i l’enveja profunds en les teves paraules. Què lamentable! Comences el teu post dient que “És molt difícil competir amb un blog que parla d’infrasexe amb faltes d’ortografia”. Competir? Que és una competició, això de publicar en un blog? De veritat penses que els qui publiquem en un blog ho fem per competir i veure qui té més visites? Què fort! Però el que em sembla més greu i preocupant és el to messiànic i ofensiu que destil·les en la major part dels teus posts i més concretament en aquest darrer. Qui t’has pensat que ets, tu, el salvador de la blogosfera catalana? Si en algun moment t’ho has arribat a creure (no ho dubto), amb aquest post has demostrat que no només ets mediocre com a escriptor sinó que ets, també, mediocre com a persona. Amb quin dret insultes una persona que ni tan sols coneixes, els companys i companyes que llegeixen el seu blog i, fins i tot, tota una comarca, la del Baix Llobregat? Em sembla que confons la llibertat d’expressió i d’opinió amb la manca de respecte i d’educació. T’asseguro que no havia llegit amb molts anys res tan ofensiu i despreciable. Et demano que consideris això que et dic i que siguis prou valent com per rectificar i demanar disculpes públicament a la Sònia, als seus lectors (entre els quals m’incloc) i a tota la gent del Baix Llobregat. No dubto que ho faràs.
22.1.05 Sugus
En TdQ em cau malament.
Com a introducció suposo que ja deixa força clar per on vaig, però havia de dir-ho. En tenia ganes. I ja està dit.
D'entrada algú que s'autodefineix de ciberfilòsof i lletraferit, ja veus que no et deixarà indiferent: o és un geni (arrogant, com quasi tots els genis) o és un paperina.
La meva modesta opinió és que és només un paperina, aparent això si, però un paperina.
El perquè? bé... de fet el títol de l'article ho diu tot crec. Per mi (opinió personal altre cop) és que en TdQ és algú que necessita reafirmar-se constanment, algú necessitat d'atenció, i a qui li agrada que li vagin al darrera (com molta gent suposo). Ell a més a més, s'ha sabut rodejar d'un grupet de seguidors, que el tenen com a gurú (de què????). Un exemple (ho sento nano, t'ha tocat el rebre) en Perejoan Carrascla, un personatge a qui sempre m'he imaginat clicant constanment la seva web a Catapings per ser un "top10". I que consti, no és res personal.
El seu article d'avui sobre el diari vermell, bé: ofensiu
de mal gust
amb un sol objectiu: audiència
I ho trobo trist, perquè a ell li farà gràcia tot plegat, però jo trobo que avui és una miqueta menys "tros", i una miqueta més "trosset"
I és una llàstima, perquè de fet escriu bé.
22.1.05 Allioli
A vegades critiquem de veritat.
A vegades no.
22.1.05 Déu Vos Guard!
En fi, no me'n vull anar sense fer esment del cert rebombori que ha provocat en TdQ. Si, algú ha comentat que ha animat el dissabte i d'altres consideren que ho feia per ser líder del top 10. Altrament no li trec rao a les seves afirmacions, però no és necessari fer-ne un espectacle (molt ben escrit, tot sigui dit). O potser sera que realment les veritats ofenen? En tot cas per un moment també m'he sentit ofès: En les meves paraules procuro respectar opinions i inquieduts, per tant no desitjaria que aquestes rebessin similar homenatje, però valorant el nivell del diari vermell prefereixo deixar l'afer en un simple anècdota i seguir creient que en TdQ segueix essent un bon Tros de ...
22.1.05 Projecte Senglar
CONTRA EN TdQ
Res, res. Provava títols. Merci per venir.
22.1.05 Club de la bohèmia
En TdQ és un dels millors blocaires en català. Per no dir el millor. I no, no li llepo el cul. Senzillament que considero que un escriptor com ell mereix estar a dalt de tot. I que és pedant? Doncs sí. Que és un xulo? Doncs sí. Que és un provocador? També. Que és un polemista? Doncs clar… Però això ja ho sabem tots. I si ara s’ha posat amb la Sònia, doncs mira, a algú li toca pringar. A mi la Sònia em cau bé, i el què escriu m’agrada. Potser perquè sóc jove, o potser perquè em fa gràcia que es parli de sexe tan a la valenta. Però també és cert que a voltes li manca qualitat. Qualitat en escriure. Però això, per mi, ja són figues d’un altre paner.
23.1.05 pistoleta
Venuts a canvi d'un ou vibrador
Algun dia us parlaré de com era quan no teníem la sensació d’estar competint els uns contra els altres. De quan encara érem amics i ens felicitàvem per cada perla que deixàvem anar. Ja us ho explicaré, ja. Si hi penso i em ve de gust, algun dia us faré cinc cèntims de la meva opinió sobre l’estat actual de la blogosfera catalana.
Algun dia us parlaré de quan a lamevaweb.info només érem vint. Us parlaré de quan em van rebre amb els braços oberts. Algun dia us parlaré també d’on ve el nom d’aquest blog i de per què jo em dic Jacqueline i no Audrey. Recordeu-me que us expliqui com era el món dels weblogs quan encara teníem coses per explicar. De quan encara trobàvem coses interessants a cada bitàcola. Però és clar, no pot ser pas avui, perquè la Sònia ha tornat a parlar del seu ou vibrador i us moriu per llegir-la. No us ho puc explicar pas avui perquè esteu pendents de si a can Tros de Quòniam torna a haver-hi marro. Ara mateix no teniu temps, perquè voleu anar corrent a veure on es cou el pròxim sidral. Venuts a canvi d'un ou vibrador (o "ejaculeu a casa seva, no m'embrutessiu els llençols"). I la Jacqueline aquella continua amb coses de les seves. Ja la llegirem quan ensenyi cuixa, quan escupi algú a la cara o quan ens parli dels caxarrets que li agrada posar-se pel cony, oi?
2.2.05 Realitats i miratges
Per acabar i com a curiositat ens hem fixat que no només tenen enllaçat un weblog que no han criticat sino que també el mencionen a cada article ja sigui directament o a través d'altres weblogs d'aquest personatge. A més aquest pobre home afectat d'infantilitis aguda apareix comentant a tots els articles especialment d'hora com si estigués atent a veure quan escriuen. Corren veus que afirmen que darrera l'Espurna està ell i que s'autoataca per donar la nota i que es fa auto links per la mateixa raó. Aquest personatge també tindrà la seva destralada en el seu moment.
7.2.05 La Destral
Un altre cop però hem descobert una dada curiosa i és que el Vellet Infantiloide no ha pogut evitar mencionar-nos, igual que el seu alter ego Carrascla i ja ha començat a fer allò tan patètic de posarse comentaris a ell mateix amb diferents noms. Us preguntareu perquè li fem tanta publicitat? Qui sap potser som una altra de les seves aberracions. Però deixem de parlar d'aquest tio que encara semblarà que ens cau bé i no i ha res més lluny de la realitat.
8.2.05 La Destral
De la mateixa manera que ahir em vaig barallar de mala manera amb la plantilla, avui, amb tota facilitat, hi ha capigut tot el post. Elimino, doncs, els comentaris al respecte, tot i saber-me greu que es perdin les imprecacions del Tros de Quòniam ("sàdic del teclat... bèstia grafomaníaca... postejador amb corrípies inestroncables... la teva arrauxada i hiperbòlica manca de limitació"), que sé que són benèvoles malgrat que la manca de context els doni ara un altre relleu.
18.2.05 Combray
Ja he descobert qui s’amagava darrera la màscara de Mahalta. Era el mateix TdQ, príncep mefistofèlic de la CATosfera, ni més ni menys que Luzbel en persona (llum bella? Lucífer, lluminós). Ves amb compte, Laura, que et pot seduir quan i com menys t’ho esperis.
21.2.05 Escantells
A mi, que monsenyor Ibàñez es dediqui a intentar exorcitar els seus dimonis interiors tot repetint nerviosament que en Sostres no li agrada, en general me la bufa. Per mi pot arrossegar el nom del nan lleig i al mateix nan lleig pel fang fins a escorxar-se les mans. Dubto que aconsegueixi fer callar la veueta insistent que li recorda que el lloc de convergent transgressiu ja està agafat i que ho té cru per desbancar-lo, però en fi, tothom s'enfronta als seus complexes com bonament pot. De totes maneres tampoc diu cap mentida: en Sostres és un paio sobrevalorat, única virtut del qual és que li permeten publicar obscenitats en aquest fulletí de sagristia que és l'Avui. Per la resta, quòniam, ja he manifestat en diverses ocasions que l'embut no em sembla l'instrument més adequat per fer d'altaveu als teus desequilibris emocionals. Tens un meravellós weblog amb no sé quants milions de visites diàries que compleix meravellosament aquesta terapèutica funció, o sigui que tingues la bondat de no venir a exhibir el teu preocupant quadre clínic en aquesta santa web o, si finalment decideixes fer-ho, procura almenys mostrar més respecte envers aquells que, com tu, intenten escriure poesia i que, a diferència de tu, més o menys s'en surten.
Signat: el de la 13, un savi a les antípodes del pensament
22.3.05 L’Embut
Per fi s'ha fet justícia a un vertader home de lletres
Feia temps que el femer literari català pudia. Les vacuitats preciossistes d'imparables de carburador perlat no feien altra cosa que afegir matissos dramàtics a la sempiterna imatge de cotxe en pana. Més ases per estirar-lo o per empenye'l rec avall, tant li fot en realitat. Literastres sense talent fent tentines per camins mil voltes transitats. Fent drecera o marrada, les lletres catalanes menen indefectiblement al més comú dels llocs: a la obvietat, al claustrofòbic deja vú, a la piadosa missa de l'art. Pàgines i pàgines de necrofília. Calíope esbudellada jaient a l'asfalt i el lector que agonitza, pren alè i es tapa estoic el nas per continuar endinsant-se, voluntariós, en aquesta claveguera insalubre, amb la vaga esperança d'una llum que, almenys fins el passat dia 28 d'Abril, semblava no voler-se deixar veure. Per fi, però, albirem quelcom al final del túnel. Una llum que brilla àdhuc en aquest hostil entorn de cretinisme tripartit: Toni Ibàñez ha estat guardonat amb el Gabriel Ferrater de poesía. Resistir finalment ha estat vèncer. Tal vegada no tot està perdut: llorers al Poeta.
4.5.05 L’Embut
Senyor TdQ, no diguis públicament que "tenim una cosa entre mans", perquè aquí hi ha gent molt mal pensada i després comencen a sospitar coses estranyes, jejeje....
11.5.05 El rei de les hortènsies
El dilema
Els filosòfs acostumen a plantejar dilemes a la resta de mortals. A mi m'acaba de passar ara mateix. Però ja ho he resolt. Voleu saber com? Seguiu-me.
Els antecedents
Un dia Subal va tenir una picabaralla molt banal amb un filòsof. El debat -que no el post del que derivava- el debat era una merda, el perifèric n'està més que aborrit del tema. Amb tot, ell ja tenia coneixença del filòsof i sabia com les gastava. Li agradava perquè cercava l'èxit, i no manllebava esforços per a obtindre'l. Massa hores amb adolescents curtits de protuveràncies greixoses a la cara, pits a mig fer que mai et deixen manipular i suor. Molta suor. Cantitats industrials de suor. No us enrecordeu d'aquelles classes xafugoses, sobreil·lumidades, on el temps es dilatava i els regalims de suor pudenta es filtraven per les ferides dels grans? Jo sí.
A més, l'home-mussol havia guanyat el premi que mereixia l'amic de Subal, en Wim. Això va ser molt injust. Però si ho vas a veure, ell no en té cap culpa. La culpa és del Garriga. Una abraçada al Garriga desde aquí.
En canvi, quan jo no em veig implicat en cap polèmica --les evito perquè penso ràpid però teclejo lent--, el filòsof és un senyor que em diverteix. I no escriu malament i pretén ser transgressor (això l'honra). Ara; això sí, du el marquèting a la sang. Jo el detesto, el marquèting. Té conya marinera, eh!, però com que estic fora d'hores de feina, m'ho permeto. A mi em mola publicitar el que realment val la pena publicitar. Aleshores sí que faig les tasques de promoció i premsa content.
L'home savi s'enganxa amb tothom. A mi em va faltar!
La petició
El Mussol-fet-home em deixa amablement un missatge enverinat, que podeu llegir als comentaris del post d'abans. Resa així;
Ei, perifèric subalià, et deixo aquest comentari perquè solucionis un problema greu que pateix el teu magnífic blog, a saber: no estic enllaçat en la llista del teu veïnat, la qual cosa desmereix moltíssim el prestigi i nivell (indubtable) del teu blog. Jo, al contrari de l'Amat, tinc sentit de l'humor, me'n sobra, i sarcasi i ironeia, i el que faci falta. [TdQ]
És obvi que no busco la magnificència al obrir aquest abocador; està carregat de faltes d'ortografia, d'imprecissions, frases inintel.ligibles, mancances culturals greus, judicis d'intencions gratuïts... Com que en definitiva busco el desprestigi i el menyspreu dels meus coetanis (cosa que m'apropa a la tan anhelada Genialitat) he decidit el següent;
El desenllaç de tant absurda qüestió. I m'apago i vaig a prendre el sol.
He decidit que la venjança és un plat que se serveix fred, i que ja sabia jo que el cadàver dels meus enemics passarien surant pel riu que observo ajegut.
Per escarni de la gent et castigo a romandre en la solitud de l'èxit que tan anheles. He creat una barriada marginal per a tu solet, a la dreta, a sota del veïnat.
Sigues, oh filòsof, benvingut a la Perifèria.
27.5.05 La Segona Perifèria
No hi ha cap colònia que arribi a la sola de la sabata de l'olor d'un cos estimat (això va per en , que no suporta que digui aquest tipus de coses)
2.6.05 Voltaire
Que burro que ets, tio! que fildeputa que ets, deumeu! HIPÒCRITA FASTIGÓS ENGANXIFÓS! pedant! pedaaaaaant!
23.7.05 Anònim
Passejant per la blogosfera, he trobat el blog Tros de quòniam. Una meravella literario-filosòfica, amb textos com el d'abans.
28.7.05 El blog d’en Bernat Costas
TdQ, un semiprofessional del tema dels blogs
Hoy he descubierto la existencia de los audioblogs y les confieso que he quedado impresionado. Mi descubrimiento se debe al señor Ibañez, uno de los gurús de la blogosfera catalana (también llamada Catosfera), que hoy mismo ha inaugurado su audioblog. Yo no dispongo de una voz tan radiofónica como la suya, y no puedo recitar poemas porque me entra la risa. Sin embargo, es tanta la pasión que siento por esta nueva tecnología que, aunque sea sólo una vez, quiero intentar emular al maestro. Les presento, pues, mi primer audiopost, consistente en el fragmento de un poema recitado por su propio autor, el filósofo y esquizofrénico Agustín García Calvo. Que ustedes lo disfruten:
Audiopost: "La tinaja", Agustín García Calvo.
25.8.05 Weblocke
L’interessant bloc TDQ -encara que una mica dèspota i prepotent-
1.9.05 Garrofaire
Enllaç amb el bloc d'AI com excepció: Tros de quòniam. Faig molts pocs enllaços.
2.9.05 Plagueta de Bord
2.9.05 Esteve M. Costa
No hi podries fer que hi sortis el TdQ a l'ultim capitol de "For a Trix" (http://www.urbandictionary.com/define.php?term=trix&defid=317718)
3.9.05 llunatik
Jajajaj!!!Desgraciadament si, Ramon. Ke l’he llegit! Com no llegir-lo? Però si el cony de pesat el tenim fins a la sopa (esperem ke no la de lletres!). En tots els posts, llocs…mira, l’altre dia vaig pujar al tren ke nava a Gandieee i em va semblar veure un grafiti a l’estació ke posava algo com TDQ entrellaçat! Ostia! Es ke al final veuré visions!
4.9.05 Makiavelik
[nota informativa. El verb bolanyejar; jo bolanyejo, tu bolanyejes, ell bolanyeja... és una genial ocurrència de TdQ, a qui dono les gràcies, doncs suposo que no interposarà querella per plagiar aquest bonic neologisme]
9.9.05 La Segona Perifèria
[I descobresc tardíssim, pel meu mal cap, que al col·lega AI, el de Tros de Quòniam, li han donat el Lletra de votació popular: Alegria triple! Els teus posts, AI, em fan companyia. Salut!]
9.9.05 Plagueta de Bord
10.9.05 Camena
[Dedico aquest comentari al meu company de bloc i veí (sóc un altre veí, eh?, d'unes cases més enllà, seriós i sense serial propi) Toni, blocaire, gamberro, polemista, lúcid i irònic de cap a peus. Potser he llegit massa TdQ...]
12.9.05 vpamies
P.S. Senyor TdQ, Internet no és un lloc prou gran pel seu ego que ens l'hem de trobar a tot arreu?
16.9.05 "el culito"
He vist que en Tdq fa servir, en el seu post del 16 de setembre, la paraula TdQiaire per referir-se als seus seguidors. Així doncs l'afegeixo a la categoria de no diccionari.
17.9.05 Garrofaire
charnego amargado y acomplejado
15.10.05 karlingo
17.10.05 memòria restringida
Tros de Quòniam: Imprescindible. Té bons moments, però el greu quadre clínic que s'entreveu al seu autor no pot deixar d'impressionar negativament al lector sensible (un servidor). Un predicció: no tardarà a saltar i la seva rèplica contindrà moltes paraules esdrújules i un colorista repertori d'insults.
21.10.05 Rebuilding Berlin Wall Project
Començar a fer-ne propostes. Què us semblaria (proposta refeta divendres passat... ben passats) que el dia girés entorn de que volem tirar endavant una campanya pro NOBEL a algun escriptor català, i tot girés entorn de convidar-ne tres o quatre (Ibàñez, Maria de la Pau Janer,...) i fer-los competir, per acabar decidint-ho en votació popular? No es presentaria cap homenatjat, però estaria bé dedicar una estona a recitar coses de la balear, preparar simposiums sobre l'obra del poeta vallromaní i coses per l'estil...
A més a més, ets un pedant, tu ho saps, i saps molt bé a qui anava dirigit el meu post d'ahir. No pots enfadar-te tampoc perquè et diguin que ets un pedant… Si ens entenem i acceptes que ets un provocador i un pedant, quedem en pau i endavant. Per la resta m'agradaria que trenquèssis certes ressistències, doncs ets un educador i en les teves mans va en joc gran part del nostre futur com a societat.
26.10.05 El rei de les hortènsies
Potser el problema és que la majoria dels blogaires com tu, TdQ, beuen massa rom i garlen clar, però no pensen ni abans ni després d'aquest garlar maníac i desordenat. Potser seria millor escriure menys i pensar més.
5.11.05 Ignasi
No observeu amb preocupació que cada cop faig més referències a TdQ? És com la cançó dels gais romanesos, que la porto insertada al disc dur des de fa dos anys. Les àvies dirien que això és una pesadilla.
15.11.05 La segona perifèria
No és bona època per ser un escriptor compromès, el TdQ fa bé d'escriure merda inútil.
17.11.05 Marta Pozo
Article "La blocosfera catalana" (Mercè Molist) 1 - 2
This website is hosted for free by 
. Get your own Free Website now!
.jpg){kind=link}
La veritat TdQ que he llegit tots els seus posts i la veritat que no m'importa si és una noia o un noi. El que realment importa és la naturalitat per parlar d'un tema que avui encara és tabú: el SEXE.
Endavant!!!
14.1.05 El diari vermell