QUÈ HAN DIT DELS MEUS LLIBRES

Toni Ibañez

DARRER POEMA (Editorial Granollers, 2000)

"Darrer Poema és un llibre que ajuda a pensar quines són les arrels profundes de l'amor." (Joan Sala Vila, editor)

"Estupenda, muy lírica, pero también muy verosímil y llena de fuerza. Es todo muy bello." (Pilar Gómez Bedate, vídua d'Ángel Crespo i professora a la UPF)

"Darrer poema m'ha encantat i emocionat. Sincerament. Aquest llibre en aparença breu, però en essència immens, es mereixia més ressò i èxit. Jo l'he trobat una petita obra mestra, una joia. A Pessoa també li hauria encantat. I a Ophelia. Chapeau! Enhorabona!" (Ponç Pons, escriptor)

"Acho interessantíssima e pioneira a sua ideia de redimir a figura de Ofélia. Com renovados agradecimentos e parabéns ao Paladino de Ofélia" (José Blanco, director de la Fundació Gulbenkian de Lisboa)

"Verifico a qualidade do seu estilo literário como as fantasias criadas à volta de um romance discreto e de certo modo mágico de Fernando Pessoa com Ofélia, um tema tão grato à poesia portuguesa" (Casimiro de Brito, president de l'Associació d'Escriptors Portuguesos)

"Pura delícia. És més que una delícia. És un abisme de plaer literari. És Art literari pur! Cada plana és un poema. Creació literària pura. Admirable!" (Renada-Laura Portet, escriptora)

TROS DE QUÒNIAM (Premsa D´Osona, 2003)

"És un llibre que fa goig de llegir perquè està molt ben escrit. Demostra un bon domini de la llengua. L'autor sap trobar l'expressió apropiada, rica i complexa, sense floritures. Destaca la reflexió crítica i força profunda sobre temes actuals. Es remarca més l'aspecte satíric que humorístic. El llibre t'atrapa." (Francesc F. Angelats, portaveu del jurat del II Premi Jaume Maspons d'Humor i Sàtira)

"Clar i menorquí: Tros de quòniam és un exercici lucidíssim d'intel·ligència i sentit de l'humor rere el qual s'amaga un gran bagatge cultural i un munt de sòlides lectures. És ple de càrregues de profunditat capaces de dinamitar les crosses oxidades de patums i benpensants. Hi ha fragments demolidors i d'una contundència nietzchiana. Aquest humor corrossiu no té res de gratuït. És com un estilet que va directe al cervell i desmunta tòpics, dogmes i capelles. M'ha agradat molt la vivesa i fluïdesa del llenguatge." (Ponç Pons, escriptor)

UNA CERTA PENOMBRA (Edics. 62, 2006)

"UCP no és un poemari qualsevol. Sobta, d’antuvi, per la seva peculiaritat formal. L'editor d'Edicions 62 Jordi Cornudella va precisar que es tracta d'un llibre de prosa poètica escrit d'una sola tirada, tot i que, visualment, sembla un poema en vers. El jurat ha destacat la innovació formal de l’obra guanyadora, la seva gran intensitat, la densitat expressiva. Segons Cornudella, en aquesta edició s'ha tornat a fer "una aposta pel risc i per la voluntat d'innovació". (El Punt, 27.4.05)

"La prosa poètica d'UCP no deixa de ser un recorregut pels grans temes (l'amor, la seva pèrdua, l'art, el pas del temps, la mort), però sentits des d'una òptica íntima més que explicats o disseccionats. Hi ha en els no-versos d'Ibàñez un gust per les imatges poderoses i la paraula acurada com a estilet. Nihilisme, sentits i pensaments. Però és el darrer el que domina. Només cal trepitjar la penombra: aguarda rere cada cantonada de la vida, disposada a mossegar." (Joan Vint, Línia Vallès 25.11.05)

"És un text literàriament prou sostenible i engrescador, més que molts altres d'aparença més convencional. Es tracta d'un garbuix de veus entrellaçades, intencionadament desconcertant; no segueix cap fil conductor, sinó que conté diferents línies temàtiques que resten totes obertes; escriptura automàtica amb puntuació perfecta i uns quants lemes provocatius... Un exemple de cap on es pot anar, un cop abandonades les formes tradicionals d'escriure. Que consti que és un magnífic intent." (Manuel Castaño, El Periódico 16.2.06)

"UCP és un llibre notable i lúcid, un petit gran collage vigorós on no manquen receptes per sobreviure a la vida." (Àlex Gutiérrez, director de Benzina, núm 3, maig 06)

"UCP es un largo poema “radicalmente moderno”, dedicado a una larga nómina de suicidas, introduciendo en la poesía catalana un tono de voz propio, enraizado en la tradición inmediata (Ferrater) y abierto a la incertidumbre de otras lenguas, otras músicas, e infiernos blogográficos. “Nulla dies sine post” (TI dixit)." (Juan Pedro Quiñonero, periodista, escriptor i blogògraf, UTI 14.5.06)

"Estoy en deuda contigo Antoni Ibáñez Ros, desconocido. No se si ya o aún no entrañable desconocido. He recorrido algunos paisajes de tu mundo y me he perdido. Y eso es lo mejor que puede darnos un mundo nuevo: geografías inéditas en las que los mapas sólo sirven para hacer enormes gorros de barcos de papel. No sé quién eres y, sin embargo, más de una memoria compartimos. Creo compartir contigo, Toni, algo que no sé si tu compartirás conmigo: un cierto sentimiento de desarraigo, una secreta convicción de que estábamos hechos para un mundo un poco más salvaje, algo así como una Cataluña homérica en la que Josep Pla ejerciera de Tiresias y en la que acechasen en las áreas de descanso de las autopistas bacantes ninfómanas, en los pasillos de los hospitales sátiros itifálicos y en las bibliotecas llorasen por los rincones angelitos rococós con las manos manchadas de sangre. Me lo has hecho pasar bien, e incluso mal, y, sobre todo, me has interesado-irritado e interesado-admirado, so fauno melancólico. Y por todo ello te doy, sinceramente, las gracias, Tonibàñez." (Gregorio Luri, El café de Ocata 13.6.06)

"Es tracta d’una prosa poètica, escrita aparentment d’una tirada, on va a petar de tot: el Fòrum i el sexe, les misèries i les sublimitats de l’existència, els filòsofs, els escriptors, la literatura et caetera. És un torrent de vida, de pensament, de passió i de mala hòstia a tota metxa, tot plegat lligat amb un fil de consciència que commou i es commou, i que discorre sobre una llera cultural molt sòlida. “És –diu en Toni– un soliloqui incessant a partir de fragments, retalls, records i pensaments esparsos”. Una certa penombra és una rierada impetuosa que arrossega el lector (o l’oïdor) com els ràpids de la Noguera Pallaresa s'emporten les balses riu avall. Un esport de risc en acabat el qual hom vol tornar-hi." (Joan Calsapeu, Ucronies 16.7.08)

"Més enllà de les vanitats frívoles que ofereix l’escriptura, ser escriptor vol dir viure l’escriptura com la realització d’una necessitat quasi orgànica, com a anhel desbocat, sense renunciar a res i rebutjant les impostures. “No em rebaixaré a donar explicacions. Professo la poesia impura, nihilista, contaminada, tacada de detalls sinistres, juganera, fogosa, cruel, exorbitada. Fa massa segles que fem rimes innòcues, pàmfiles, adotzenades.” L’home és carn i paraula, i necessita viure amb plenitud per realitzar-se, encara que això darrer no signifiqui res en concret. “Buda era un boig. El desig era inextirpable.” D’aquí l’estil cru, vehement, inclement d’en Toni: perquè el torrent no s’atura, si més no es reescriu, es modela (...) La prosa, una torrentada imparable, aclapara amb la seva personalitat, que no renuncia a la força vital ni en l’entusiasme ni en la derrota. Les idees, metafísiques, existencials o de vegades summament terrenals, guspiregen amb força en el seu discurs. Finalment, la seva poesia és un cant a la construcció de la personalitat, al modelatge de l’ego i a la impossibilitat d’assumir-ho: busca’t a tu mateix, reescriu-te tants cops com calgui, però al final “Ser, ser, ser, ser... Ser què? Ser-ho tot de totes les maneres possibles. [...] Viure és esdevenir.” La vida és, imparable, incontrolable. Això sí, si pots defuig la mediocritat, tan estesa i perillosa: si has de ser poeta, sigue-ho, o no siguis res. (David Madueño, llunÀtic 18-11-09)

L'ORACLE IMMINENT (Bromera, 2006)

TOTES LES RESSENYES

L'ardor del climes (Postludi de Biel Mesquida)
L'eròtica cibernètica (Entrevista de David Madueño a la revista L'Illa)
Òscar Palazón
Línia Vallès
Avui
Levante

BLOG TdQ (2004-2005)

QUÈ HAN DIT DE TdQ



COMPRA'LS