El lul·lisme
No és aquest el lloc d’esbossar una història del lul·lisme, però si que és imprescindible de dir almenys que el pensament de Llull ha estat àmpliament debatut al llarg de la història. Durant el segle XV van florir els primers nuclis de deixebles a les terres de la Corona d’Aragó i a París. Molt aviat es van crear els falsos alquímics, obres apòcrifes de gran interès per a la història de les formes del pensament heterodox. Llull va ser barrejat amb l’alquimia fins al segle XVIII. L’inquisidor dominicà Nicolau Eimeric va fer tots els possibles al segle XIV per a fer condemnar com a heretges Llull i els lul·listes, però no ho va aconseguir del tot, perquè el papat mai no es va pronunciar definitivament, ni tan sols no es va pronunciar més tard a favor de la canonització. Llull només és beat. La figura de Llull va seduir alguns pensadors del primer Renaixement, com Nicolau de Cusa o Jaume Lefévre d’Etaples. La impremta va difondre l’obra de Llull des de 1480 endavant. La primera obra catalana de Llull que es va publicar va ser el Blanquerna «traduït» al català de València l’any 1521. Hi ha un lul·lisme espanyol dels segles XVI i XVII i també una forta empenta lul·lística a Alemanya a començaments del XVIII, quan Iu Salzinger va començar a publicar els vuit grossos toms de les obres llatines del beat, El filòsof Leibniz es prenia seriosament Llull, i Descartes, en canvi, n’abominava. La història és llarga i difícil. Al segle XIX comença el lul·lisme modern. Ja no es pretén de reinstaurar la validesa del pensament de Llull o de discutir-la, sinó d’estudiar la figura del beat com a fenomen del passat. Cap a 1859 es descobreix la faceta purament literària de l’autor i es comença a parlar de Llull com del creador de la literatura catalana i se’l compara amb Dante Alighieri, fundador de les lletres italianes. Malgrat tot, Llull no és un autor que hagi deixat solc en l’exercici de la literatura. La novel·la lul·liana o la seva poesia no tenen una continuïtat històrica real, per no parlar d’altres provatures més singulars com ara l’estil del Llibre de Contemplació en Déu. D’altra banda, el llenguatge tècnic i científic que Llull ja va adaptar al català a les darreries del segle XIII va tornar a ser readaptat com una novetat cent anys més tard pels traductors d’aquells anys.
La problemàtica que presenta l’estudi de Llull passa per la vastitud dels seus escrits i per la manca d’edicions definitives de les millors obres literàries. Actualment es treballa en el catàleg definitiu de les obres de Llull i en l’edició dels seus textos catalans i llatins. A la Universitat de Freiburg de Brisgòvia, a Alemanya, existeix un Institut dedicat a l’estudi i edició de les obres de Ramon Llull i a Mallorca hi ha també una Escola Lul·lística consagrada a aquestes mateixes activitats.
