Introducció
Ramon Llull és un personatge extraordinari i singular en tot el que va fer i escriure, de tal forma que la seva inclusió en una Història de la Literatura Catalana no deixa de ser una manera de trair la complexitat de la seva figura intel·lectual. Cal tenir en compte, com veurem, que Llull va voler ser per damunt de tot un enamorat de Déu (un foll de Déu), portador d’un missatge de salvació per a infidels i cristians: l’Art. Tota l’obra de Llull va adreçada a formular, exposar, divulgar i exaltar l’Art, la qual l’hem d’entendre com un sistema de pensament de base cristiana i neo-platònica, fortament original, que pretén d’encaminar la humanitat a l’amor de Déu i a la superació de les culpes morals. L’Art també serveix per a explicar-nos l’univers en conjunt i en cada un dels seus aspectes; l’ambició descomunal d’aquest projecte intel·lectual i apostòlic, Llull la justificava dient que Déu li havia fet la gràcia de la il·luminació, amb la qual cosa Ramon esdevenia tan sols el braç executor d’una voluntat superior. Per a divulgar la seva Art, Llull es va servir àmpliament de les formes literàries; les va provar pràcticament totes i encara va ser capaç d’inventar-ne de noves i de revolucionàries; tampoc no es va estar de teoritzar sobre retòrica, estètica i oratòria sacra, és a dir, la predicació). Per tot això és just que els catalans esgrimim la figura de Llull com la del primer literat de la nostra història, també és just, però, que, en fer-ho, no oblidem que per a Llull el que nosaltres anomenem literatura era tan sols una «segona intenció»; és a dir un instrument múltiplement útil posat al servei de la «primera intenció», que és per a tots els éssers creats estimar, lloar i servir el Creador.
