Posted by donosquitar
at 07:21 AM on January 29, 2009
|

Títol original: Import/Export
País i data: Àustria, 2007
Durada: 141 minuts
Productora: Ulrich Seidl Film Produktion GmbH / Société Parisienne de Production / Zweites Deutsches Fernsehen (ZDF) / Österreichischer Rundfunk (ORF)
Distribuïdora: Aquelarre Servicios Cinematográficos
Gènere: drama
Repartiment: Ekateryna Rak (Olga), Paul Hofmann (Pauli), Michael Thomas (Michael)
Direcció: Ulrich Seidl
Producció: Ulrich Seidl, Lucki Stipetic
Guió: Veronika Franz, Ulrich Seidl
Disseny de so: Erik Mischijew, Matz Müller
Fotografia: Edward Lachman, Wolfgang Thaler
Muntatge: Christof Schertenleib
Data d'estrena: 09-01-2009
COMENTARI
Ucraïna i Àustria es troben lligades per dos viatges de sentit oposat. El primer és el d'Olga (Ekateryna Rak), una mare soltera ucraïnesa que deixa enrere la família i la feina d'infermera per a guanyar-se la vida com a empleada de la neteja a Àustria. El segon és el d'un jove ex guarda de seguretat, Pauli (Paul Hofmann), que viatja cap a l'Est amb el seu padrastre per a instal·lar màquines escurabutxaques.
Aquest és el relat d'Import/Export, de l'austríac Ulrich Seidl, un llargmetratge alhora sorprenent i angoixant que a Barcelona només s'ha estrenat en una sala comercial. I paradoxalment ho ha fet en versió doblada, reduint a l'absurd els conflictes lingüístics que sorgeixen en les històries i que fonamenten en part la sensació d'estrangeria dels seus protagonistes.
Aquests són personatges desemparats, abandonats en un món de capitalisme degradat, de la mateixa manera que la posada en escena de Seidl es torna a vegades freda i implacable, en pla general, amb una rigidesa simètrica que oprimeix els individus i una distància que ens permet apreciar el sense sentit de les seves existències. No en va, la història de Pauli s'inicia amb un moviment inútil en cercles, el de l'entrenament de guardes de seguretat, i es puntua amb gestos absurds i repetitius durant bona part del metratge: crits d'amenaça assajats, cops de puny de prova, el rebot d'una pilota a una paret o el balanceig del gronxador d'un parc.
Aquests moviments sense sentit es poden connectar, per la seva inutilitat, amb les lamentacions dels dements del centre geriàtric on treballa Olga, tot suggerint que la vida de Pauli no emprèn un camí més clar que la dels ancians a la fi dels seus dies. Afortunadament, el viatge permetrà al jove copsar les misèries occidentals en la figura del padrastre, i llavors escapar: el seu desenllaç no és un cercle sense sentit, sinó una línia recta de fugida que vol marxar lluny de l'absurd i la immoralitat que l'envolten. Olga, per la seva banda, comença treballant amb nens petits i acaba fent-ho amb vells decadents: el seu trajecte va d'Ucraïna, un país encara jove, que es vol obrir camí, a Àustria, un antic imperi convertit en petit estat centreeuropeu. Un cop ha deixat enrere la seva mare i la filla, en el nou país tot intent d'esbargiment xocarà amb la fredor, una capa gèlida en les relacions humanes representada en el guant que necessita per a saludar el seu company de feina. Quan vulgui acostar-se als nens de la casa on neteja o als interns del geriàtric la mare o la infermera tallaran d'arrel aquesta possibilitat de relació.
A Import/Export només les seqüències de ball són capaces de trencar amb la inhumanitat que envolta els personatges, i per això un dels seus plans més poderosos és aquell en què Olga decideix acostar-se a un dels interns del centre i ballar amb ell.
Aquests moments obren una escletxa de calidesa, però la decadència del sistema és impossible d'amagar, de la mateixa manera que les disfresses no poden ocultar els rostres vells i arrugats que poblen la residència, i la ficció de Seidl no dissimula que es troba constantment travessada per un documentalisme sense concessions.
Això és el que provoca que la pel·lícula d'Ulrich Seidl sigui incòmoda i valenta, una autèntica mescla de captació de la realitat i poder de la posada en escena que la converteixen en una peça excepcional, encara que hagi de visitar Barcelona pràcticament marginada de les pantalles.
Albert Elduque
Categories: None








