| |
Ante la
evidencia de que nadie quiere pagar por la música, habrá que
aceptar que ésta llegue a ser de uso y consumo gratuito, nos guste
o no. Ahora bien, veamos el alcance y las consecuencias que semejante situación
puede provocar. Los músicos y cantantes daremos el primer paso renunciando
a cobrar por tocar y cantar. Será un gustazo hacerlo y será
mayor aún si otros nos acompañan. Los estudios de grabación
tampoco cobrarán por registrar los discos. Ni el personal que en
ellos se ocupa, ni los proveedores que les suministran el material necesario
ni, siendo justos, el personal de la limpieza, los mensajeros y el servicio
de correos, los encargados de mantenimiento, ni las compañías
de la luz, agua, gas y teléfono.
Los propietarios de los locales los cederán gentilmente sin reclamar
el alquiler, ni Hacienda cobrará impuestos, porque todo será
gratuito y no existirá transacción económica alguna
sobre la cual aplicarlos. Los productores, arreglistas, copistas y la industria
discográfica en pleno secundarán la iniciativa renunciando
a mezclar el dinero con la música. Y así, desde los accionistas
hasta el mozo de almacén trabajarán por amor al arte. Claro
que entonces, por coherencia, deberemos ampliar la lista hasta las imprentas,
las fábricas de discos, los distribuidores y mayoristas.
Naturalmente tampoco verán un céntimo los que trabajan en
las tiendas de discos, de donde los melómanos podrán libremente
llevarse cuantos deseen. Asimismo, la Sociedad de Autores por fin desaparecerá.
Y consecuentemente las discotecas y bares musicales abrirán alegremente
sus puertas a un público que podrá escuchar y bailar sin necesidad
de consumir bebidas, que si acaso se servirán de balde, ya que resultaría
discriminatorio lucrarse vendiendo alcohol con el señuelo de la música,
si sus artífices habrán abdicado de todo privilegio.
Los camareros tampoco percibirán sueldo por despachar cervezas allá
donde la música suene como tampoco lo harán los fabricantes
y repartidores de líquidos cordiales, que aportarán de esta
manera la dosis de alegría al ambiente festivo del gratis total.
Ambiente que alcanzará a severas editoriales de partituras, librerías
especializadas y luminosas tiendas de música, sin dejar fuera a los
artesanos y constructores de instrumentos y todo lo que con ellos tenga
relación.Una vez llegados a este punto, el contagio será inevitable
y cabe imaginar que la música en directo no podrá permanecer
al margen de tamaña revolución.
Puestos a hacerlo, hagámoslo bien. Managers, empresarios, promotores,
personal de montaje, luz y sonido, locales de ensayo, pegadores de carteles,
vendedores de enciones tradas, todos vivirán del aire porque nadie
les pedirá dinero cuando acudan a comprar lo que necesiten para vivir.
La música se habrá liberado, por fin, de la cárcel
de la vil materia y será como el oxígeno que respiramos. No
tendrá precio. Nadie comerciará con sintonías de móvil,
ni será negocio vender biografías de cantantes o fascículos
en los quioscos.
El videoclip promocional será elevado a la categoría de arte
puro.Y los compositores de música para cine, teatro, televisión
y publicidad así como las estrellas de la ópera, sin olvidar
a los dj, las orquestas de baile y las compañías de danza,
derramarán su talento, desprendidos de todo afán de beneficio
económico. Los músicos callejeros ni siquiera pasarán
el platillo. Y no tendrá sentido mantener a tanto cargo político
y tanto gestor cultural que viven de administrar graciosamente las subven-para
algo que será gratuito.
Después, cual fichas de dominó, irán cayendo el cine,
la literatura, el teatro, la pintura y toda clase de manifestaciones culturales
y artísticas, como la enseñanza a todos los niveles, la vida
intelectual, los alfareros, el periodismo y la fotografía, los bailes
regionales, los ateneos y la Biblioteca Nacional... Si no queremos crear
agravios comparativos, convendrá llegar hasta el último rincón
de la sociedad, incluida la crítica musical. A mayor abundamiento,
en este mundo idílico no será imprescindible matricularse
en los conservatorios.
Veremos a los profesores correr eufóricos a dar la clase tocando
la flauta; los libros de solfeo se repartirán sin coste. Y las formaciones
sinfónicas y corales, los conjuntos de cámara y la banda municipal
no los integrarán funcionarios desganados, sino instrumentistas que
tocarán puramente por vocación.Las figuras del pop y la cantautoría
llenarán los estadios y ahí no habrá taquilla que valga.
Las plantillas del Real, del Liceu y los auditorios los mantendrán
en perfecto estado de conservación, motivados tan sólo por
la pasión de la música en libertad, como un servicio al pueblo.
Los músicos y todo aquel que de una u otra manera dependa laboralmente
de esta actividad podrán frecuentar los bares, restaurantes y hoteles
sin tener que abonar la cuenta.
Y Bill Gates regalará los ordenadores y accesorios pertinentes para
copiar y bajarse música, y sus empleados obtendrán gratuitamente
la comida, la ropa y la vivienda, con lo que ello significa y la repercusión
que tendrá en la economía.Y así, sucesivamente, se
irá destejiendo la red hasta llegar a poner el mundo patas arriba.
El momento ha llegado. Gracias a la tecnología digital será
posible lo que ni la Revolución Francesa, ni la República
española, ni el Soviet Supremo, ni el Mayo del 68 hicieron realidad.
Nosotros tenemos una nueva oportunidad para materializar la Arcadia soñada.
¿Vamos a ir a por todas o sólo queremos música gratis? |
| |
|
LLETRES
|
|
| |
|
Avui
sóc ric
Cabaret galàctic
Coristes i numismàtics
Himne Galàctic
L'home dibuixat
Qualsevol nit pot sortir el sol
Sempre plou sobre mullat
El setè cel
Voldria fer una cançó
|
| |
|
AVUI
SÓC RIC
|
+
lletres
|
| |
Avui
sóc ric,
no tinc memòria
només les claus
del quarto de les rates.
Cal traginar manuals d'historia
llibres de cuina
i la guia telefònica
si vols trobar companyia
He fabricat
forats de regadora
i els he venut
a preu de gran casino
Ja la misèria no em controla,
balançes peses
propietats que ningú no compra
perquè ser ric és ser pobre
Avui sóc ric
no tinc fronteres per creuar,
estimulant la caixa s'ofereix
i l'interés mes alt
amb un tros de cartró
un llapis o un pinzellds moderns
d'un capital antic
els vull invertir misteriosament
sense presses poc a poc van creixent
Sóc un robot de molta suma
no em cal un ral
tanta riquesa em crema
sé comptabilitzar fortunes
fer caritats als meus amics multimilionaris
i freqüentar el club nàutic
Coleccionar idees paral.leles
signar talons del banc de l'esperança
cada dijous faig la quiniela
el club de golf...us de la vida em reclama
fa massa temps que no pago
Avui sóc ric, demà no ho sé
Visquin els pobres de l'auxili diví
Avui sóc ric |
| |
|
EL
CABARET GALÀCTIC
|
+
lletres
|
| |
Homes
i dones i nens del cap dret
correu, correu, que el temps pot no ser etern
per entre núvols i molins de vent
s'obren les portes d'aquest cabaret
Ballets i orquestres
clowns i jocs de mans
són el repòs del viatger cansat
el Capità Cisterna omple l'espai
d'espills opacs i sers imaginats
Sàvia i antiga l'estanquera ens diu
"no tingueu por dels morts,
cal tèmer els vius"
Bufa simun! Desseca llacs i rius
apaga el foc sagrat, pluja d'estiu
Dues germanes contrabandistes són
amples vestits, cabells llargs i cançons
sota els vestits el mestre caçador riu
i el seu riure espanta les tristors
El posadiscos neda en moscatell
i el maître dorm dessota del taulell
Miss Univers predica als quatre vents:
"deixa-hi a fora la noció del temps"
El foc primer brolla d'un barret blanc,
sorres i cels formen els decorats
Estrelles orfes, bruixes i cavalls
màscares negres obriran el ball.
Barres i estrelles, símbols del passat
falç i martells al mateix mirall
Déu i senyors i exèrcits condemnats
el somni és vida al cabaret somniat
Monjos borratxos i alquimistes folls
fan boires baixes, flamarades d'or
Ses suaus carícies m'han buidat el cor
del sentiment inhòspit de l'enyor
El cabaret galàctic ja és obert
els paralítics hi aprendran claqué
la masovera enganya els innocents
cambrers romàntics cremen els diners. |
| |
|
CORISTES
I NUMISMATICS
|
|
| |
Mira
aquests ocells mediterranis
no els empara l'alegria
com si la veu l'haguessin perduda
on s'amaga la melodia
Mira aquests ocells transoceànics
no els cal pas la poesia
si fa bon temps i hi ha bona onda
mai no perden la sintonia.
esgarrapant un tel d'aigua
s'escampa la llum del sol
algú ha obert un paraigua
algú que balla tot sol
poso el pilot automàtic
m'enfilo pel cel grisós
coristes i numismàtics
s'esmunyen de dos en dos
si miro per la finestra
ja no recordo el meu nom
si escric una carta al mestre
puc preguntar i no em respon
d'aqui a Honolulu n'hi ha molts
de transatlatics i avions
caminant per mar i cel
perquè el planeta és obert
a les humanes inquietuds
provem d'anar-hi, provem d'anar-hi en autobús
Cada diumenge a la tarda
la mitja llum del saló
i el taverner que ens esguarda
pel mirall del tocador
la processó és començada
s'exhibirà un nou model
de petonet i abraçada
per aconseguir amor fidel
però jo vull ser explorador
desafiar grans perills
conèixer el rei Salomó
i traficar un nou estil
d'aqui a Honolulu n'hi ha molts
de transatlàntics i avions
caminant per mar i cel
perquè el planeta és obert
a les humanes inquietuds
provem d'anar-hi, provem d'anar-hi en autobús
o si no amb ferrocarril (amb autobús)
o en bicicleta pel carril (amb autobús)
ferrocarrils de Sarrià (amb autobús)
penya ciclista Voltregà (amb autobús)
carrilet d'Hospitalet (amb autobús)
me'n vaig en taxi al Putxet (amb autobús)
i ja t'escriure (amb autobús)
i també t'ho miraré (amb autobús) |
| |
|
HIMNE
GALÀCTIC
|
+lletres
|
| |
Habitant
de terrestres confins,
lliurarem nostres somnis al vent
d'una platja que n'era un jardí
arrelat en el blau firmament.
Un migdia de foc encendrà
les estrelles del cor de la nit,
on la música lliure serà
l'harmonia que portes a dins
Cadascú serà déu i esperit
d'ell mateix i de tot l'univers.
Ni captaires ni reis pels camins
que relliguen la terra i el cel.
Saltaran sobre el nus de la sang
les cadenes de mares i fills.
Tots són pares i tots són germans
a les portes del seu laberint.
Dels tebeos a la llum de l'eternitat
d'occident a l'orient traspassar
De les cases, al mar i al desert,
del present a l'enigma del temps.
Avancem sense moure'ns de lloc
a poètiques forces units.
Si la vida és com un giravolt,
el més gran és també el més petit.
En el límit de la realitat
prohibir estarà prohibit
quan galàctic el sol brillarà
a la terra que mai no ha existit |
| |
|
L'HOME
DIBUIXAT
|
|
| |
Amb
un tros de carbó
i un tros de cuiro vell
dibuixa’m un senyor
sense llana al clatell.
Posa-li flors al cap,
un trajo de nylon,
uns guants de pell de gat
i una etiqueta al front
que digui:
Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té carn ni cos.
D’homes dibuixats com jo,
si mireu en veureu molts
Per acabar de fer
la teva obra d’art
repassa-li ben bé
el nas gruixut i llarg.
Penja-li un llaç vermell
dibuixa-li dents d’or
i al l’esquena un cartell
que digui: No estic mort.
I jo sóc
Jo sóc l’home dibuixat,
el que està fet de paper.
D’homes dibuixats com jo,
cada dia en neixen més.
Després per celebrar
el part sense dolor
ensenya-li a cantar
una cançó d’amor.
I amb aigua mineral
dóna-li un bany al cap,
un nom original
i per bandera un drap
que digui:
Jo sóc l’home dibuixat,
el que no té cos ni carn,
d’homes dibuixats com jo,
se n’aprofiten els grans.
|
| |
|
QUALSEVOL
NIT POT SORTIR EL SOL
|
|
| |
|
Fa una nit
clara i tranquil.la,
hi ha la lluna que fa llum.
Els convidats van arribant i
van omplint tota la casa
de colors i de perfums.
Heus aquí la Blancaneus,
en Pulgarcito, els tres Porquets,
el gos Snoopy i el seu secretari Emili
i en Simbad,
l´Ali Babà i en Gulliver.
Oh ! Benvinguts ! Passeu, passeu,
de les tristors en farem fum.
Que casa meva és casa vostra
si és que hi ha ... cases d´algú.
Hola Jaimito ! i Doña Urraca !
en Carpanta i Barba Azul.
Frankenstein i l´Home Llop,
I el Compte Dràcula i Tarzan
la mona Xita i Peter Pan
La senyora Marieta
de l´ull viu ve amb un soldat.
Els reis d´Orient, Papa Noel,
el Pato Donald i en Pasqual,
la Pepa Maca i Superman.
Oh ! Benvinguts ! ...
Bona nit senyor King Kong,
senyor Asterix i en Taxi Key,
Roberto Alcàzar i Pedrín,
l´Home del Sac i en Patufet,
senyor Charlot, senyor Obèlix.
En Pinotxo ve amb la Monyos
agafada del bracet,
hi ha la dona que ven globus,
la família Ulises,
i el Capitàn Trueno amb patinet.
Oh ! Benvinguts ! ...
A les dotze han arribat,
la Fada Bona i Ventafocs.
En Tom i Jerry,
la Bruixa Calixta, Bambi i Moby Dick
i l´ Emperadriu Sissí.
I Mortadelo i Filemón
i Guillem Brown i Guillem Tell.
La Caputxeta Vermelleta,
el llop ferotge i el Caganer,
en Cocoliso i en Popei.
Benvinguts passeu, passeu.
Ara ja no hi falta ningú,
o potser sí, ja me n´adono
que tan sols hi faltes tu ...
També pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots.
El temps no compta ni l´espai...
Qualsevol nit pot sortir el sol.
|
| |
|
SEMPRE
PLOU SOBRE MULLAT
|
|
| |
|
Senyora tristesa
El món ja no volta
Com abans voltava
Els dies s'escurcen
Els anys se m'escapen
I no hi ha racons
Per on amagar-se
Armaris veig plens
A la terra hi falta espai
De l'amor mestressa
Caverna profunda
Plena de la força
Inconscient i cega
Que fa bullir la sang
Sempre plou sobre mullat
Antiga bellesa
M'acosto i m'allunyo
Amb feble tendresa
Les vies s'ajunten
Després se separen
El cor ens enganya
No em creguis si et dic
Que t'estimo encara
És de no saber què fer
De l'amor mestressa...
Oberta i encesa
Avui és el dia
Que el foc es desgela
Les ànimes riuen
Els cossos no ploren
El sexe s'engega
Quan s'encén la flama
Els àngels inventen
Noves lleis per als humans
De l'amor mestressa...
|
| |
|
EL
SETÈ CEL
|
|
| |
Història
certa dels set cels.
Set paradisos màgics i encantats.
Història certa dels set cels.
Set nius de pau, de glòria i de felicitat.
El primer cel és inventat:
el primer gran invent de la terrestritat.
El segon cel, imaginat
en una nit d'estiu a la vora del mar.
El tercer cel, dins d'un mirall
perfila les imatges d'un món ignorat.
I el quart cel és irreal,
com un oasi verd en un desert estrany.
Del cinquè cel res no se'n sap.
No hi ha notícies d'aquest cel tan amagat.
I el sisè cel està copiat
del cel setè que has engendrat dins del teu cap. |
| |
|
VOLDRIA
FER UNA CANÇÓ
|
|
| |
|
Voldria fer
una cançó
per retrobar la innocència
i engegar tanta ciència
de paper al drapaire
si em vol fer el favor
Arraconar les lliçons
que m'ha ensenyat l'experiència
desembossar la consciència
i oblidar tants consells
plens de bona intenció
Una cançó ben senzilla
sense tristor ni alegria
i que al cantar-la no fos
més que un sospir en el vent
una mirada al ponent
o un no res dins del cor
Lála lalá lalála lalá...
Poder mirar netament
el flamejar de banderes
les més diverses dreceres
amb els ulls d'un infant
lliure de pensament
I arribar a viure el present
com aquell qui res no espera
i sempre fos la primera
llum del dia la que cada
matí em sorprèn
Una cançó fugissera
fragments de pols d'una estrella
i que al cantar-la no fos
més que un sospir en el vent
una mirada al ponent
o un no res dins del cor
Lála lalá lalála lalá...
Absorbiré tal com són
si són d'alguna manera
totes les coses del món
i en faré una cançó
per renéixer com la primavera
|
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
VERSIONS
|
|
| |
|
| |
L'home
dibuixat
Orquestra Plateria
Pascal Comelade (Filosofia del plat combinat, 2004)
Qualsevol nit pot sortir el sol
Tralla (Cançons de ronda, 1995)
Albert Pla (Anem al llit?, 2002)
El setè cel
Joan Manuel Serrat (Banda sonora d'un temps, d'un país,
1996)
Gerard Quintana (Les claus de sal, 2004)
En el castell
Sopa de Cabra (Al·lucinosi, 1994)
|
|
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
QUESTIONARI
|
|
| |
|
| |
(Les can?ons de Jaume Sisa responen un test musical)
01. Home o dona?: L'home dibuixat.
02. Descriu-te: Endavant les atxes.
03. Qu? pensa la gent de tu? El comptador d'estrelles.
04. Descriu qu? sents per la teva parella: Estic pels teus ossets.
05. Com ?s ell/ella? Divina perla de las Antillas.
06. Qualitat que t'agrada d'ell/ella: Dol?a companyia.
07. Com et sents?: Follet trapella
08. Odies a alg??: Senyor botiguer.
09. On t'agradaria estar? Carnaval a la Rep?blica d'A.
10. Com vius? Per camins de sorra il.luminats.
11. Com estimes? Escolto la melodia.
12. Comparteix una paraula de saviesa: Antaviana.
13. Mascotes: Dumbo, Dumbito.
14. Ocupaci?: Voldria fer una can??.
15. Treballes? Tocant la guitarra.
16. Quant de temps vols viure? El pas dels anys.
17. Hobbies? Tornar a cantar.
18. On vius? A casa de l'astronauta.
19. On vas de vacances? All? on s'amaga el sol.
20. Parents: Germ? aire.
21. Clima preferit: La primavera i l'estiu.
22. Consells de viatge: Sempre plou sobre mullat.
23. Fen?men natural preferit: Paisatge.
24. Can?? preferida: Can?? sense m?sica.
25. Quan dorms? Amb l'ajut de D?u i el Diable.
26. Consells? Qualsevol nit pot sortir el sol.
27. Crims? Doble vida.
28. Planta preferida? A sota l'alzina.
29. Llibre preferit? En el castell.
30. Pel?l?cula preferida? Marcianitos.
Fi. Les teves respostes han estat sinceres? Innocents.
|
|
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
|
|
| |
| |
| |
| |
| |
| |
| |
|