Catalans, estem adormits? Despertem d'una vegada! Fins quan viurem siguent masovers de la nostra pròpia terra, si en podríem ser propietaris.Fins quan permetrem que els NOSTRES IMPOSTOS serveixin per a fer autovies (autopistes sense peatge allí) a l'Estat espanyol i aquí tinguem un dèficit fiscal brutal?,que no ens permet ni millorar el nostre (El de TOTS els ciutadans i ciutadanes que viuen al nostre país) benestar.
Han passat ja, quasi 300 anys des de la pèrdua de les llibertats com a poble, potser que ens governem nosaltres d'una vegada i ens deixem de romanços,recordem que tota política que no fem nosaltres serà feta en contra nostra, tal i com hem pogut comprobar al llarg dels anys!DESPERTEM CATALANS !, l'any 2.014 commemorarem els 300 anys de la pèrdua de llibertats com a país i aquell mateix any la recobrarem.
Queden 10 anys, per alguns els semblarà molt temps i per a d'altres potser poc, però crec que ens hauríem de proposar sens falta aquesta data com a meta final per a assolir l'objectiu: LA INDEPENDÈNCIA
Cal que entre tots els catalans, sorgeixi una iniciativa sòlida des de la societat civil per a impulsar en l'any de la commemoració dels 300 anys de la pèrdua de llibertats com a poble, per a recobrar-les TOTES i ser un nou Estat a Europa. On s'hi impliquin totes les organitzacions possibles tal i com s'ha fet en Free Catalonia, però esmerçant tots els esforços tot fent pedagògia donant a conèixer els aventatges per a la independència a la població autòctona, que haurà de decidir en el SI al referèndum per a l'autodeterminació.
Ni un pas més enrera, l'any 2014: Objectiu, la Independència .
- Els qui manen avui des de Madrid són els mateixos de sempre (els espanyols), tant si porten el collaret de la UCD com si duen el del PSOE, com si fan gala de ser del PP. El seu nacionalisme és <exacerbat> com en els temps del franquisme, disposat a devorar tot allò que no sigui ell mateix. Sols que ara aquest <nacionalisme exacerbat> és contingut i encobert pel mantell democràtic.
Mn. Josep Dalmau
Cal difondre la idea independentista arreu tant entre els que formem part de la nació Catalana com internacionalment,fent conèixer a tothom els anhels del poble català a recuperar la llibertat després de tants anys oprimits per uns Estats (l'espanyol i el francès) que per dret a conquesta ens han empressonat. Cal també unitat entre partits de dreta i d' esquerra per aconseguir l'objectiu: l'autodeterminació, tot assolint l' Estat Català, la República Catalana o uns Països Catalans conferderats lliurement. Amb l'esforç de tots , des d'Esquerra Repúblicana de Catalunya(ERC) i els altres partits polítics que vulguin el millor pel país, passant per tots i cada un de nosaltres, ho aconseguirem.
Poso a disposició aquest web, a tots els compatriotes catalans que volen per demà la nostra terra lliure, amb la mateixa autonomia que altres nacions amigues com Portugal,Irlanda,...Ni més ni menys.Així com a tots els amics i simpatitzants de la causa catalana.A TOTS us dono la benvinguda i us encoratjo a seguir avançant cap al objectiu final, ser un país sobirà com tots els altres d'Europa.
RECORDEU :
-L'home no és lliure si no ho és el poble al qual pertany.(Fèlix Cucurull).
-O ens recobrem en la nostra unitat, o serem destruits com a poble. O ara, o mai. (Joan Fuster).
-T’adones amic. Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s’escriga o es pense. (Ovidi Montllor)
Sempre en defensa de la Pau, la Llibertat, la tol-lerància i la Democràcia.
VISCA CATALUNYA LLIURE, VISQUIN ELS PAÏSOS CATALANS, VISCA LA LLIBERTAT DELS POBLES i DE LES PERSONES, I INDEPENDÈNCIA ARA
La senyera és una bandera de les anomenades heràldiques, sorgida de la translació del senyal de l'escut dels comtes de Barcelona a un teixit. Possiblement la bandera, penó o estendard dels comtes fou anterior a l'escut. No en tenim referència documental fins al segle XIII, però és una de les més antigues d'Europa. Al principi els pals de l'escut eren representats a la bandera ja verticalment ja horitzontalment. Aquesta darrera disposició fou la que acabà imposant-se i és la bandera oficial de la nació catalana: faixada amb cinc faixes grogues i quatre de vermelles, totes del mateix gruix.
L'escut de Catalunya és l'escut dels comtes-reis sobirans de Barcelona: d'or, quatre pals de gules. Aquest és un dels quatre escuts més antics d'Europa, ja que el primer document en el qual apareix és un segell del comte Ramon Berenguer IV de l'any 1150. Tanmateix, com a senyal pre-heràldic, les franges verticals vermelles i d'or ja les trobem als sepulcres romànics del comte barceloní Ramon Berenguer II, el Cap d'Estopes, (mort el 1082) i la seva besàvia Ermessenda de Carcassona (morta el 1058), muller que fou del comte Ramon Borrell I, ambdós sepulcres a la catedral de Girona. Els comtes de Barcelona, sobirans de tot el territori de Catalunya, aconseguiren també, per raó del matrimoni de l'esmentat comte Ramon Berenguer IV el Sant amb la reina Peronella d'Aragó, el regne d'Aragó i el comtat de Ribagorça. Des d'aleshores (1137) i fins al 1714, l'escut dels comtes de Barcelona, ja amb el títol de reis, fou l'escut de l'anomenada Corona d'Aragó que era formada per Catalunya (amb Rosselló -avui França-), Aragó, València, les Illes Balears i Sardenya (avui Itàlia). El senyal dels quatre pals es troba als escuts o banderes de Provença i de Sicília, i que avui dia forma el tercer quarter de l'escut del regne d'Espanya.
Mapa territorial de la llengua catalana. La llengua catalana pertany al grup de llengües neollatines occidentals juntament amb el castellà, el portuguès i el francès, per citar les llengües majoritàries dins d'aquest grup. Es parla en una extensa àrea (68.000 km2) de l'est de la península ibèrica Catalunya, Illes Balears, València, la Franja de Ponent i alguns municipis murcians fronterers amb València, Andorra, el sud de de l'Estat jacobí francès, a la CatalunyaNord i a la ciutat sarda de l'Alguer. La llengua catalana en les seves variants és parlada en territoris que sumen uns onze milions d'habitants. Tots aquests territoris de parla catalana configuren els Països Catalans, actualment dividits i esquarterats per diferents estats i/o mal anomenades comunitats.
L'himne nacional de Catalunya(el principat), "Els Segadors", està basat en uns fets molt importants de la nostre història, la que s'ha anomenat al llarg del temps com la guerra del segadors. Aquests fets van passar al 1640, quan els pagesos es van veure obligats a allotjar i donar que viures a l'exèrcit castellà que estava en guerra amb França.
Però els soldats castellans van abusar de la "hospitalitat" dels catalans, i aquests van fer avisar rei de castella perque donés ordres de bon comportament. Però el rei de Castella no va fer cas i això va posar furiosos als segadors que en un petit incident a la ciutat de Barcelona, i en un clima molt tens, van declarar la guerra.
Hi ha dues versions, la antiga, basada en una cançó tradicional que parlava sobre aquests fets, era molt llarga (tenia més de 60 versos), pel que el 1899 la Unió Catalanista, va convocar un concurs per dotar l'himne d'una lletra més curta i adaptada als temps.
El guanyador fou el poeta Emili Guanyavents i l'harmonització la van posar Lluís Millet i Enric Morera.
Diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll (DCVB). Obra comprensiva de la llengua que es parla "al Principat de Catalunya, al Regne de València, a les illes Balears, al departament francès dels Pirineus Orientals, a les Valls d'Andorra, al marge oriental d'Aragó i a la ciutat d'Alguer de Sardenya".
Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC). Diccionari normatiu de la llengua catalana on s'hi poden fer cerques d'un mot concret per saber-ne la definició o la grafia correcta.
Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC). Diccionari d'Enciclopèdia Catalana. S'hi poden trobar mots no inclosos al DIEC, especialment els de caire més enciclopèdic.
Multicerca. Servei que possibilita la cerca de mots en diversos diccionaris (i altres llocs web) des de la mateixa pàgina.
TERMCAT, Centre de Terminologia. Inclou el Cercaterm i la Neoloteca, per saber la traducció normalitzada al català dels neologismes.
i a més a més si vols, digues la teva al FÒRUMdel web.
AL COTXE :POSA'T EL
Estic treballant permanentment en aquesta pàgina, tot mirant de millorar-la i treballant alhora per aconseguir el millor pel meu país:
LA INDEPENDÈNCIA
Malauradament he hagut d'agafar algunes imatges i parts d'altres webs, jo només pretenc promoure i avançar cap a la independència, per a poder tenir un país lliure com tots els altres.Si algú no està conforme en què hagi algún troç del seu web només cal que m'ho comuniqui i serà retirat immediatament i sense cap inconvenient.
+ FRASES:
- Cap ciutadà no és lliure, si el seu poble no n'és J.Pallach.
- Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres. Joan Fuster
This
Site has been designed for 800x600 resolution and Macromedia
Flash Player 5.
________________________________________________________________________________
A l'índex de dalt teniu a la vostra disposició altres apartats amb més 
per a què arreu del món coneguin el desig del poble català, i no us oblideu de fer un cop d'ull al 
- 
AL COTXE :POSA'T EL 
Estic treballant permanentment en aquesta pàgina, tot mirant de millorar-la i treballant alhora per aconseguir el millor pel meu país: 
